1/12/09
Digues la teva sobre DANNY I ROBERTA!!
Aquest és l'espai per escriure quin és el moment que més t'ha emocionat de l'obra, quin és el que no has acabat d'entendre, què és el que menys t'ha agradat... no et tallis, aquesta és la teva per dir tot el que vulguis sobre Danny i Roberta!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola. Bona tarda. M'agradaria demanar als dos intèrprets de l'obra què els ha motivat a integrar una companyia que cerca un teatre de compromís, tant amb la realitat social com el propi art.
ResponEliminaGràcies.
Toni, Regió7 de Manresa.
Ens preguntavem sovint per què la gent va al cinema i parla d'històries, de personatges i quan va al teatre sovint es parla dels actors (per diferents motius) de l'escenografia, de la incomoditat del teatre, de les veus... i quasi bé mai....de la història que algú va escriure per necessitat , per compromís. Voliem poder trobar un espai (no dic que sigui l'únic) però un espai nostre on ens poguessim comprometre com a actots a actuar com a vehicles, com a transmissors d'una història, d'alguna cosa senzilla per la grandesa i complexitat que amaga....Com a actors no ens paguen per explicar res, per demostrar res, ens paguen per viure en la nostra pell una història....perquè tu des de fora puguis viure aquesta història que algú que en sabia ha escrit. Creiem en mullar-nos en implicar-nos des de la nostra professió, el teatre és un ofici i molt dur, una feina com qualsevol altra, no podem fer les coses a mitges, com a actor t'has d'arramangar i treballar...aventurar-te al misteri del no saber...l'anar descubrint,l'abisme...l'únic camí que et porta a l'art. Llençar-nos amb el que si tenim i no amb el que ens agradaria tenir. Creiem que està bé pujar a l'escenari a dos "perdedors"....perquè te'ls mires i dius; ostres jo molts cops m'he sentit així....i veus que l'autor ha fet la seva feina....tot està fet, un bon text, nosaltres només hem de saltar!!!!
ResponEliminaEstic completament d'acord amb les paraules del meu company Xavi.
ResponEliminaSer actors és la nostra vocació, quelcom que portem a dins des de petits. Després, a mida que ens hem anat fent grans, hem anat entenent la gran responsabilitat i honestitat que implica aquest ofici. Aquesta va ser la nostra motivació des del principi per crear la companyia Zerega. El compromís pur i dur amb l'ofici d'actor, després vindria la resta, però sentíem una necessitat vital d'expressar-nos jugant a l'escenari, despullant-nos, deixant enrere prejudicis o estereotips, simplement sent el un Danny i una Roberta particulars, que es troben i els hi passen coses. Que millor que uns personatges amb vides tan extremes però a la vegada tant humanes per tirar-nos de ple a aquesta aventura.
És veritat que són dos personatges que podríem titllar de marginals o torturats, perquè els ha tocat viure coses que potser molts de nosaltres identifiquem amb un grup social concret. Però, i crec que és la gràcia de l'obra, de sobte aquests personatges ens mostren la seva vulnerabilitat, ens deixen veure com s'enamoren i com els costa comunicar-se, i com no saben què fer davant la vida, potser no saben què volen ni qui són realment. Penso que són qüestions universals i que fan que t'identifiquis amb ells des del principi i, en definitiva, que t'entreguis a una història.
De lo mejor que he visto en mucho tiempo!!!
ResponEliminaUna historia conmovedora contada por dos actores que están totalmente entregados a ella. Ves la historia de Danny y Roberta, no a dos actores que sólo quieren que se les aplauda. Están allí, al servicio de la historia, y te atrapan como si los estuvieras viendo por un agujero y te dejaran entrar un rato de sus vidas. Insisto, gracias por la generosidad de los actores!!!!Yo repetiré seguro! De verdad, merece la pena, no os la perdáis porque no se ven cosas así!
Muchas gracias por tu comentario, anònim.
ResponEliminaNos quedan dos días o sea que si tienes algún amigo que crees que pueda salir igual de entusiasmado, mándanoslo. Martes 29 y miércoles 30 a las 21h.
Feliz año 2010 de parte de todo Zerega teatro.
Zerega Teatre,David, Anna, Xavi i +!! Us dòno les gràcies de tot cor, per implicar-vos i fer-vos vostre l'història és esglaiadora la situació de turment i de confusió en la que viuen aquestes dues Persones. M'agrada veure com intenten sortir del pou on es troben, tot i ser tan fàcil deixar-se caure de nou, i es que no es pot viure de les esperances però potser son necessàries per un re-naixement, tindran forces? quan un ja no hi confia en l'altre, i si un es deixa caure de nou?, potser es que ja és cíclic, suportarà un, el pes de l'altra? o se l'emportarà de nou a les profunditats....? tot i saber que li ha de tornar el bri d'esperança, d'on treu la força sinó de creure que els somnis son necessaris compartir-los i viure'ls amb algú altre per fer-los volar?... seran capaços de volar cap a una altra direcció? estan fets l'un per l'altre?... o si més no, d'aquest pou poden sortir només si tornen a trobar el que els ha fet caure tan profundament com és la Confiança i l'Amor... Estan penjant d'un fil molt prim i necessiten sortir-hi, com a espectador sents i entens moltes coses a travès de la seva humanitat però saps en el fons que com a espectador has estat tú que amb la teva presència a les butaques els has contagiat un granet de sorra, en la seva fe, d'alguna manera els contagies a tenir fe en la vida de nou...però quan no hi sigui jo per encomanar-los esperança i vida, suportaran la solitud?.... em sembla que potser son d'aquelles persones que necessiten més que mai l'esperança que els arribi d'uns espectadors disposats a arriscar-se amb ells i es que encara estan en una situació molt fràgil i mai se sap si tot i acabar així avui, demà pot acabar .......
ResponEliminaGràcies per fer Sentir!!! I confieu que nosaltres confiem des del silenci en que us en sortireu per refer les vostres vides!!!
Petons
ArnauMP
"De lo mejor que he visto en mucho tiempo!!!"
ResponEliminaDanny i Roberta25-12-2009
Una historia conmovedora contada por dos actores que están totalmente entregados a ella. Ves la historia de Danny y Roberta, no a dos actores que sólo quieren que se les aplauda. Están allí, al servicio de la historia, y te atrapan como si los estuvieras viendo por un agujero y te dejaran entrar un rato de sus vidas. Insisto, gracias por la generosidad de los actores!!!!Yo repetiré seguro! De verdad, merece la pena, no os la perdáis porque no se ven cosas así!
manuel
ResponElimina"dos actores maravillosos"
Danny i Roberta10-12-2009
Una obra excelente, interpretada por dos actores que han de ir creciendo con el tiempo, pero entregados y con muy buenas vibraciones. Ese dia tuvieron que luchar contra una interrupción al sufrir un desmayo un espectador y tuvieron que volver a empezar, lo cual de por si para cualquier actor se hace muy dificl mantener la concentracion, pero lo hicieron. Enhorabuena. La historia esta muy bien adaptada y nos acerca a los problemas de soledad que cada vez nos son más conocidos. GRACIAS POR EL ESFUERZO. EL PADRINO
"Direccion i interpretaciones perfectas"
ResponEliminaDanny i Roberta31-12-2009
Que gusto da ver propuestas bien hechas, con más energía de la que uno puede suponer que se puede entregar en un escenario. Increíble.
"Muy bien interpretado"
ResponEliminaDanny i Roberta30-12-2009
Los actores hacen un gran trabajo, una obra muy intensa que hace que el público este todo el tiempo en tensión.
Danny i Roberta09-12-2009
ResponEliminaMagnífica interpretación de dos personatges desarrelats i carregats de culpes, que volen estimar i ser estimats. Obra dura però que recomano veure per el treball que fan els actors.
"¡IMPRESIONANTE!"
ResponEliminaDanny i Roberta29-12-2009
Hacía tiempo que no disfrutaba tanto viendo una obra de teatro. Es alucinante el trabajo de los actores ¡espectaculares! La recomiendo muchíssimo.